La segregació escolar es redueix a la ciutat de Barcelona

L’informe d’oportunitats educatives a Barcelona 2022 -informe periòdic biennal que l’Ajuntament de Barcelona encarrega des del 2016 a l’IERMB, ara Institut Metròpoli- analitza els indicadors educatius claus de la ciutat, aportant sèries llargues que permeten l’anàlisi de l’evolució històrica i la comparació territorial. Aquesta edició dóna continuïtat a les anteriors (les de 2016, 2018, i 2020) i inclou els efectes de la Covid-19.

L’informe, que s’ha fet públic aquesta setmana en la sessió plenària del Consell Educatiu de Ciutat, assenyala diverses tendències de millora, al mateix temps que el seu autor, Andreu Termes, alerta de la fragilitat dels assoliments i de la necessitat de seguir aplicant de manera decidida polítiques d’equitat.

Reducció de la segregació escolar, als darrers 6 anys, del 15,9% a primària i el 26,4% a primer d’ESO com a resultat del Pla de xoc

D’entre les mesures claus que afavoreixen la reducció de la segregació en destaca l’esforç per a identificar l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i cultural, l’aplicació del Pla de xoc, que va ser pioner amb l’aplicació de reserva de places per a aquest alumnat amb necessitats específiques alhora que disposa de pressupost per a dotar-los d’una motxilla econòmica, i tots els programes dedicats a que la qualitat dels centres educatius sigui equivalent.

L’informe evidencia l’eficiència de les actuacions i mesures del Consorci d’Educació com l’increment de la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives especials (la detecció entre 2018 i 2021 s’ha triplicat) i la distribució més equitativa (encara que no paritària) d’aquest alumnat entre el sector públic i el sector privat-concertat. Totes elles han pogut ser efectives gràcies 

Destaca l’augment de l’oferta pública dels ensenyaments universals (educació infantil de 2n cicle, primària, i ESO), així com l’augment paral·lel del pes relatiu del sector públic sobre el total de matrícula. Concretament, entre 2001-2002 i 2021-22, l’alumnat del sector públic d’educació infantil de 2n cicle passa del 39,7% fins al 50,9%; a Primària, del 37,7% al fins al 46,9%; i a ESO del 33,4% fins al 38,8%. És a dir: el sector públic guanya +11,2 punts percentuals a  educació infantil de 2n cicle, +9,2 a Primària, i +5,4 a ESO.

Concretament l'informe cita les següents actuacions:

• La reestructuració i l’increment de l’oferta pública d’educació infantil de 2n cicle, de primària, i ESO.
• La incorporació de vuit centres concertats a la xarxa pública, en zones amb major dèficit de places.
• La generació de dinàmiques de de-segregació escolar a partir de l’oferta de places singular -ja sigui amb l’obertura de noves línies com amb el bloqueig d’algunes places
• La revisió de les adscripcions entre primària i secundària
• L’evolució a l’alça de les beques menjador, un increment tant de la seva cobertura com del seu import.
• La creació del projecte European cities against school segregation i la celebració del congrés contra la segregació escolar (14 – 16 de desembre de 2023) a Barcelona

Pel que fa a l’equivalència de centres, en destaca:

• La implementació de programes basats en l’intercanvi entre equips docents, aprenentatge entre iguals, i amb assessorament pedagògic per aconseguir una transformació educativa amb una qualitat equivalent dels projectes educatius de centres.
• El desenvolupament dels programes Creadors en Residència, Tot Dansa, Escena Pilot, Cinema en curs, i Espais C.
• La transformació, reforma i millora de la infraestructura (equipaments, mobiliari) i dels patis dels centres educatius de la ciutat

La repetició escolar es redueix i la graduació a 4t d’ESO augmenta

En el capítol dels resultats les tendències també són positives sobretot per la disminució de la repetició de curs i el creixement de les taxes de graduació de l’etapa obligatòria. Així, entre 2017-2018 fins a 2021-2022, la repetició a l’ESO s’ha reduït (-3,8) i ha augmentat la graduació a 4t d’ESO: el 2015-2016, el percentatge de graduació era del 88,8%, i en l’actualitat és del 93,9%.

Tot i així, s’hi recorda que continuen existint desigualtats segons l’estatus socioeconòmic de l’alumnat, i l’alumnat de nacionalitat estrangera, nois i noies escolaritzats a centres públics obtenen pitjors resultats en termes de repetició i de graduació.

Baixa la ràtio d’abandonament escolar prematur i creixement de l’oferta als postobligatoris

La tendència a la baixa de l’abandonament escolar prematur a la ciutat, que ha passat del 9,2% fins al 7,6%, és una altra de les dades rellevants que aporta l’informe. També mostra el creixement de l'oferta tant de batxillerat com la formació professional a Barcelona durant l’última dècada: entre 2011 i 2021, la matrícula de batxillerat ha crescut un 10,7%, la de CFGM un 14,1%, i la de CFGS un 19,9% (a més, en tots els casos, el creixement ha estat superior al sector públic que al privat). 

Els darrers anys des del Consorci d'Educació s’està donant un gran impuls a la formació professional, amb un nou model que planteja unes línies estratègiques orientades a la plena continuïtat post 16 i a l’excel·lència en la capacitació per a les noves competències professionals. S’aposta per una educació pública en l’etapa postobligatòria que garanteixi l’equitat i l’equivalència, amb polítiques educatives que han posat l’accent en la igualtat d’oportunitats educatives perquè tots els infants i joves puguin arribar al màxim de les seves potencialitats.

En aquest sentit, en les línies estratègiques del nou model es proposa la plena continuïtat dels estudis en l’etapa 16-18 com a mesura per acabar amb l’abandonament prematur, responent també al propòsit de l’excel·lència i la rellevància dels estudis per garantir que tots els alumnes compliran l’itinerari, havent adquirit les competències necessàries per a l’èxit. Dins d'aquest nou model s'ha fet una aposta per doblar les places públiques de formació professional en els propers 10 anys que avala el ferm compromís amb l’alumnat més vulnerable.

Les mesures i programes que han contribuït a reduïr l'abandonament escolar prematur que destaca l’informe d’oportunitats educatives a Barcelona 2022 són:

• Les jornades de formació sobre orientació educativa en les transicions a la secundària postobligatòria per al professorat de 4t d’ESO.
• Les actuacions d’acompanyament a les transicions a la secundària postobligatòria, amb el Pla d’acompanyament que lidera l’equip del Pla Jove.

Podeu consultar aquí l’Informe d’oportunitats educatives a Barcelona 2022