Aquest estiu es fan obres a 83 equipaments educatius de Barcelona

Un any més, s’ha aprofitat l’aturada lectiva d’estiu per dur a terme la immensa majoria de les obres que requereixen els equipaments educatius de la ciutat: de les 95 actuacions que es fan enguany, 83 tenen lloc durant l’estiu. El finançament total previst per a l’any 2024 és de 62.326.354 milions d’euros: 42.868.715 milions provenen de l’Ajuntament de Barcelona i 19.457.639 de la Generalitat de Catalunya.

El 2024 és un any especialment significatiu en la configuració estratègica de la xarxa d’equipaments educatius de Barcelona, ja que un cop es concloguin les actuacions previstes quedaran definides les bases del mapa escolar de la ciutat. Enguany es fa un pas més en aquest sentit amb, per exemple, l’inici de les obres de l’Institut Vallcarca, a càrrec d’Infraestructures.cat, o l’acord municipal per ubicar definitivament l’Escola Entença a la confluència de l’avinguda Sarrià amb els carrers Provença i Villarroel.

El mapa escolar de Barcelona s’ha configurat a través dels criteris que han guiat les polítiques públiques educatives a Barcelona, polítiques que persegueixen objectius com el foment d’una oferta de proximitat que doni resposta a les necessitats de cada zona educativa, l’equivalència entre centres i la continuïtat educativa.

S’ha pogut avançar en aquestes tres fites fonamentals gràcies, en bona part, a les actuacions sobre els equipaments educatius: des del curs  2016-2017s’han creat 9 noves escoles i unes altres 7 n’han incrementat línia estructural; s’han creat 7 nous instituts, 4 més també n’han incrementat línia estructural; s’han creat 14 nous instituts escola i s’han incorporat 8 centres concertats a la xarxa pública des del curs 2020-2021.

Més equivalència entre centres

Conseqüència de l’estratègia endegada en els equipaments ha estat una major equivalència entre els centres. Arribar a l’equivalència entre centres vol dir que qualsevol família d’una zona educativa determinada triï l’escola més propera per a portar als seus fills i filles perquè tots els centres de la zona siguin equivalents entre ells i ofereixin una educació de la mateixa qualitat. Amb aquest objectiu, s’han dut a terme els plans de pintura, les actuacions sobre els menjadors escolars, les transformacions de patis, la climatització de centres, etc.

També han contribuït a l’equivalència altres polítiques públiques com la distribució equilibrada de l’alumnat o l’aposta per la qualitat educativa a totes les escoles i instituts gràcies a programes com Xarxes pel Canvi. Aquesta major equivalència es pot constatar a través de les dades de la preinscripció, en les quals s’ha pogut veure com 10 dels 11 instituts amb menys demanda el curs passat augmentaven les sol·licituds (cinc d’ells molt significativament) així com observant l’evolució de la demanda als diversos centres educatius de la ciutat. En els darrers anys s’ha anat aplanant i, consegüentment, augmentant a centres abans estigmatitzats com l’antiga Escola Jovellanos (actual Escola de les Aigües) o els centres fusionats en l’actual Institut Escola Trinitat Nova.

La principal mesura per contribuir a la millora de la continuïtat educativa ha estat l’aposta pels instituts escola: al 2017, a Barcelona, n’hi havia 2, mentre que avui n’hi ha 22. També hi contribueixen altres accions com la renovació del mobiliari, que s’iniciarà, a partir del setembre, a segon d’ESO. Els nous mobles garanteixen una major flexibilitat a l’aula i harmonitzen els espais entre la primària i la secundària. Enguany es destinen 1,5 milions d’euros a aquesta renovació. 

En tot cas, la planificació d’una oferta de proximitat que respon a les necessitats demogràfiques de cada zona educativa i desvinculada de la demanda a determinats centres, ha estat una qüestió indispensable per bastir una estratègia coherent amb els criteris que han definit el mapa escolar de Barcelona. Tanmateix, la xarxa d’equipaments escolars no és ni pot ser definitiva. Si bé s’han traçat les línies essencials, les necessitats de places educatives públiques fluctuen contínuament en funció de la tendència demogràfica i residencial de la ciutat. 

Noves construccions i grans actuacions

Tot plegat fa que les noves construccions i les grans actuacions tinguin, actualment, un protagonisme excepcional. Les noves construccions són les que culminaran amb la creació de la seu definitiva d’un centre, bé perquè es tracta d’un centre nou, inexistent fins aquell moment, bé perquè es tracta de la seu definitiva d’un que ja està en funcionament. D’altra banda, les grans actuacions les integren aquelles que són d’envergadura i que es duen a terme sobre els equipaments existents, siguin executades de cop o per fases.

Enguany destaca la construcció de la seu definitiva de l’Escola Auditori, un centre de tecnologia modular que a partir d’aquest setembre podrà acollir l’alumnat que fins al curs passat s’ha ubicat en un equipament provisional. A causa dels incompliments de l’empresa constructora, la previsió s’ha ajornat fins al proper setembre, tot i que l’alumnat ha estat escolaritzat en un equipament que reuneix totes les garanties.

Moltes de les grans actuacions es duen a terme en centres prèviament transformats (l’Institut Escola El Til·ler, l’Institut Escola Arts, l’Institut Escola Rec Comtal, Institut Escola El Molíi l’Institut Escola Mirades), en els quals l’equipament constituïa un pilar fonamental d’aquest procés. 

Desenvolupament del Pla Director d’ensenyaments postobligatoris

Enguany s’invertirà un total de 6.731.212 milions d’euros en instituts de formació professional. Són intervencions que serviran per seguir configurant la xarxa de centres especialitzats i integrats de la formació professionalitzadora a la ciutat. A aquesta xifra cal sumar-hi 3,5 milions d’euros destinats a equipar aquests centres amb tot l’instrumental i estris que requereixen. Es tracta d’un model definit al Pla Director de la Formació Professionalitzadora de Barcelona i recolzat, entre d’altres, en equipaments amb un ampli ventall d’espais que van des de laboratoris a espais expositius passant per àgores i vivers d’empreses. En molts casos, aquests espais es complementen amb els que aporten les empreses o institucions amb les quals es comparteixen parteneriats.

A banda, les inversions al CFA Besòs i al CFA Can Batlló (aquest últim estarà finançat a través del conveni amb la Diputació de Barcelona) suma 2.398.778 milions d’euros per a dos centres clau per poder avançar en la continuïtat educativa i la formació al llarg de la vida.

Millores sistèmiques en els espais escolars

Les diverses necessitats d’una ciutat com Barcelona, els nous projectes pedagògics i l’edat dels immobles fan necessària una actualització constant dels edificis amb actuacions de reforma, ampliació i millora. Les actuacions de reforma, ampliació i millora (RAM) responen a línies estratègiques que situen al centre l’alumnat i que han estat dissenyades amb visió sistèmica. Cada una d’aquestes actuacions està encaminada a avançar en l’equivalència entre els centres públics. En són exemple les actuacions sobre els menjadors escolars o sobre les pintures i revestiments, un tipus d’intervenció especialment rellevant per a l’aprenentatge que completa un cicle de vuit anys de sistematizació a la ciutat.

Transformació de patis

També són un exemple rellevant de sistematització les transformacions participades de patis (enguany s’actua sobre 12 espais), un programa que persegueix la millora tant dels espais físics com de les dinàmiques i relacions que s’hi esdevenen, amb l’objectiu que siguin més igualitàries mitjançant la diversificació del joc. Alhora, vol convertir-los en equipaments comunitaris accessibles per a la gent dels barris, sumant-se en molts casos a la xarxa de refugis climàtics de la ciutat. La implementació de Transformem els patis, ofert a través de la convocatòria unificada de programes, es concreta en la introducció d’elements pel joc divers, arbres, generació d’ombres, etc. El disseny dels espais es du a terme de manera participada amb les comunitats educatives, amb una dotació de 220.000 euros per a cada pati.  Des del 2019, un total de 58 centres educatius han transformat els seus patis.

Millora climàtica

Aquest estiu també s’inicien les obres del Pla Clima Escola. Finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través de la taxa turística i dissenyat i executat pel Consorci d’Educació de Barcelona, el Pla Clima Escola preveu climatitzar enguany un total de 24 centres educatius.

El Pla Clima Escola ha estat concebut com un projecte integral que conclou les actuacions relatives a la millora del confort tèrmic dutes a terme prèviament pel Consorci d’Educació de Barcelona. Preveu, per una banda, instal·lar equips de climatització per aerotermia – que produeixen fred i calor- i per altra banda, també preveu dotar els edificis de plaques fotovoltaiques mitjançant les quals es produirà una part important de l’energia elèctrica que consumeixen aquests aparells climatitzadors. Els excedents energètics que es produeixin es podran compartir amb la comunitat. Es calcula que s’instal·laran al voltant de  30.000 m² de plaques fotovoltaiques en els equipaments educatius.

També es climatitzaran espais de  vuit centres educatius amb recursos provinents del Departament d’Educació. El total de les inversions respecte a la millora climàtica suma 14.460.000 milions d’euros.