L’Institut Escola Costa i Llobera, primer institut escola de la ciutat

Un moment que és tot un símbol

El periple seguit per l’Escola Costa i Llobera des dels seus orígens fins a esdevenir Institut escola, descriu l’evolució d’una estructura escolar que s’ha desenvolupat unes vegades per iniciativa pròpia i altres per condicionants externs.

Si bé l’Escola Costa i Llobera va néixer fa cinquanta-dos anys com un centre privat de batxillerat, ben aviat es va dotar de primària i, uns anys més tard, es va iniciar el parvulari.

D’una forma natural l’escola havia completat aquell cicle 3-17 que deixava a l’alumnat de COU la possibilitat d’obrir-se a altres experiències escolars abans d’accedir a la Universitat.

No obstant, amb el pas del temps, només els més antics recorden una Escola Costa i Llobera “d’etapes en construcció” i la consciència del professorat i les famílies actuals és la d’una escola integrada 3-18.

L’experiència d’aquesta evolució no va separada de les condicions físiques que els proporcionaven els diferents edificis. En van arribar a funcionar fins a tres simultàniament, en torres i locals adaptats, amb equips docents físicament separats i amb les seves particulars rutines i tarannàs, però units per la idea comuna de compartir projecte educatiu. Aquesta és una lliçó que ens van ensenyar els “antics”: fer escola integrada a partir d’edificis diferents i distants l’un de l’altre.

La reunió de totes les activitats sota el mateix sostre a l’edifici de Can Caralleu (1978) havia de facilitar les coses des del punt de vista d’escola integrada, si més no a nivell de convivència permanent en el mateix edifici. La integració de fons va continuar: un projecte educatiu, un claustre i un equip directiu comuns, una estructura docent de cicles, departaments i comissions diverses, transversalment participades, una AMPA comuna, i una vida escolar en la que es barrejava alumnat d’edats diferents en actes socials, festius, d’acompanyament dels grans als petits, etc.

El pas a formar part de l’Escola Pública com a conseqüència de la “llei del CEPEPC” (1989) es va fer d’una forma bastant insòlita i traumàtica per les escoles que teníem altres etapes educatives a més de la primària. Al professorat de l’etapa de secundària simplement se li atorgava l’interinatge mentre no fes oposicions lliures, la qual cosa probablement l’obligaria a canviar de centre un cop superades. A més, la continuïtat del model de centre integrat es fiava a l’obertura de vies experimentals.

I així va ser. A secundària vam seguir fent escola, mantenint provisionalment tot el temps que es va poder, un professorat sòlidament consolidat en el centre, que esdevenia interí per llei, i amb els nous propietaris de les places que sortien a concurs. La plantilla d’infantil i primària no havia tingut altres canvis que els referits a la voluntat dels mestres en continuar o no al centre i la superació d'unes proves específiques d'accés.

Segona lliçó que vam haver d'aprendre: tenir la capacitat d’aplegar sota un mateix projecte professorat procedent de realitats i formes de funcionament molt diferents a la d’un centre integrat.

Des del primer moment d’esdevenir pública, l’Escola Costa i Llobera va quedar administrativament separada en un centre d’infantil i primària i una extensió de l’Institut Joan Boscà, fins que es va donar un codi de registre propi i vam funcionar com un IES i un CEIP (1991). No obstant, l’escola- a tots els altres efectes- va continuar funcionant com un centre integrat d’una forma volguda per nosaltres i consentida per l’administració i, amb la LOGSE, es va ampliar la secundària fins als 18 anys.

La declaració de l’escola com a Centre Experimental de Règim Especial (1995) ultra impulsar un programa pedagògic en col·laboració amb la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, va suposar un afermament administratiu pel que fa al reconeixement com escola integrada. Després van venir els Plans Estratègics (2000) , i l’actual Pla d’Autonomia de Centre (2006), en els que es reconeixia implícitament el funcionament conjunt de l’escola.

La Llei d’Educació de Catalunya ha vingut a confirmar allò que l’Escola Costa i Llobera sempre ha estat, i ens en sentim feliços per dues raons: una pel nostre propi interès i l’altra per la convicció de que els Instituts escola han d’aportar una millora de la coherència pedagògica primària- secundària, un enriquiment dels equips docents i un seguiment més continuat del treball amb les famílies. La creació del nou model, en el nostre cas, ratifica una forma de fer escola i sentim reconegut el nostre projecte històric que, amb les adaptacions necessàries, ha esdevingut un model actual ple d'oportunitats que estimula la tasca permanent de cohesió i integració d'edats, mètodes i perfils professionals en un mateix projecte educatiu.

Institut Escola Costa i Llobera
Juliol de 2010