L’escolarització de proximitat és un instrument per avançar en l’equivalència territorial de l’oferta educativa

La vicepresidenta del Consorci d'Educació, Laia Ortiz, va obrir l'acte que va tenir lloc ahir a l’Escola La Pau per presentar l'informe "Equivalència territorial en la planificació educativa: diagnosi i propostes” que han realitzat Xavier Bonal i Adrián Zancajo per encàrrec del Consorci d’Educació. Un document que analitza la situació d’equivalència territorial de la oferta educativa de la ciutat de Barcelona i que troba en l'escolarització de proximitat la millor mesura per avançar en l’equilibri territorial i per lluitar contra la segregació escolar.

En el marc de l'acte Mercè Massa, gerent del Consorci d'Educació, va presentar el Pla de xoc del Consorci d'Educació, que tenint l'informe de Xavier Bonal i Adrian Zancajo proposa una sèrie de mesures per posar fre a la segregació escolar. La presentació ha anat a càrrec de la gerent del Consorci, Mercè Massa.

En acabar les dues presentacions, va tenir lloc una taula rodona moderada pel periodista de El Diari de l'Educació, Pau Rodríguez, en la qual han participat Xavier Bonal, Mercè Massa, l'inspector en cap de Barcelona, Xavier Chavarria, i el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín.

El president del Consorci, Josep Gonzàlez-Cambray, va cloure l'acte, que tenia com objectiu principal seguir en la lluita contra la segregació escolar, emmarcant totes les línies exposades dins del Pacte contra la Segregació del Síndic de Greuges presentat el passat dilluns.

"Equivalència territorial en la planificació educativa: diagnosi i propostes"

Barcelona és una ciutat que presenta desigualtats en el procés d'escolarització que són conseqüència de les desigualtats socials i econòmiques significatives entre barris. La distribució territorial de l’oferta escolar no és equivalent entre tots els territoris, i això dificulta la correcció d’aquestes diferències, així com l'excés d’oferta de places que presenten alguns d’ells.

La limitada capacitat de retenció de la població d’algunes zones educatives, a més dels patrons de mobilitat dels diferents grups socials, són entre d’altres alguns dels condicionants del desequilibri territorial de la ciutat.

La mobilitat de l’alumnat entre les diferents zones educatives de la ciutat està condicionada per les seves característiques socioeconòmiques. L’alumnat estranger, que s’escolaritza a un centre públic o que té condició de NESE, té una probabilitat significativament menor d’abandonar la seva zona educativa de residència a l’hora d’escolaritzar-se.

Aquest factor, el de l'escolarització de proximitat, és clau per aconseguir l’equilibri territorial de la oferta educativa i poder lluitar contra la segregació escolar, tal i com mostra una simulació del procés d’escolarització dins la zona educativa de residència o a l’escola més propera (amb reduccions de més d’un 50% en l’índex de segregació en algunes zones en l’escenari d’escolarització a l’escola més propera). La segregació escolar és superior a la segregació residencial, sent de mitjana per les 29 zones d'escolarització la segregació escolar un 80% superior a la residència.

Un altre dels factors que també incideixen en el desequilibri territorial són els costos mitjans associats a l’escolarització que varien notablement entre territoris. Evidentment, el cost és més alt on hi ha més presència d’escola concertada, però les diferències entre escoles públiques també són notables.

En aquest escenari complex el Consorci ha aconseguit no obstant generar una oferta educativa que és equivalent a moltes zones educatives de la ciutat. Es pot considerar que a Barcelona l’oferta educativa és equivalent a 18 de 29 zones educatives de la ciutat, el que vol dir que l’oferta educativa presenta condicions adequades des del punt de vista de la igualtat d’oportunitats.

Sis zones educatives tenen condicions d’escolarització per sobre de la mitjana i les condicions d’escolarització són inferiors a la mitjana en cinc zones de la ciutat. En aquestes zones el Consorci ja està desplegant programes compensatoris i seran objecte d’atenció prioritària en el Pla de xoc.

Pla de xoc contra la segregació i per la igualtat d'oportunitats i l'èxit educatiu

En aquesta línia, el Consorci està impulsant mesures encaminades a reforçar el valor de la proximitat i l’equivalència de tots els centres educatius, impulsant la innovació educativa sistèmica en tots els centres, la millora dels equipaments i la distribució equilibrada de l’alumnat, la qual és una de les mesures més rellevants de Pla de xoc contra la segregació i per la igualtat d'oportunitats i l'èxit educatiu.

El Pla de xoc té com a objectiu garantir la detecció de l’alumnat en situació greu de vulnerabilitat, la seva distribució equilibrada dins de la xarxa educativa i l’assignació de recursos compensatoris per garantir-los una igualtat d’oportunitats per a l’èxit educatiu, des d’una perspectiva integral, tant en el dins com el fora escola.

De cara al proper curs 2019-2020, es farà una preassignació de places a P3 (831) i l’ESO (843) a tot l’alumnat en situació de vulnerabilitat detectat a partir de la col•laboració amb els Serveis Socials, donant continuïtat al projecte endegat el curs 2018-2019. S’informarà a les famílies de la preassignació en un centre determinat i aquestes podran validar aquesta proposta segons les seves preferències en el moment de formalitzar la matrícula. Enguany, es potenciarà de forma més significativa els avantatges que reporta el treball conjunt del serveis socials de l’Ajuntament i els treballadors socials dels EAP, que permet ampliar l’abast de detecció de l’alumnat vulnerable més enllà dels destinataris del Fons Social.

Aquesta mateixa línia d’acció s’encetarà per als alumnes que el proper curs entraran a 1r d’ESO el curs 2019-2020. Així, s’està treballant per identificar l’alumnat en situació de vulnerabilitat que està cursant 6è de Primària a centres públics durant l’actual curs i que començaran l’Educació Secundària Obligatòria a partir del setembre. L’objectiu és aconseguir una distribució equitativa en els diferents centres d’una mateixa zona d’escolarització.

Per poder fer una distribució equilibrada dins la xarxa educativa de l’alumnat vulnerable, aquesta distribució equitativa respectarà els següents aspectes a P3:

• L'escolarització dels germans en el mateix centre
• La distància entre domicili i el centre educatiu (màxim 500 metres) o assignació del següent centre més proper
• La decisió final de les famílies

Pel que fa a 1r d'ESO, el procediment de preassignació serà el següent:

• L'escolarització dels germans en el mateix centre
• Assignació majoritàriament a un institut adscrit
• La ratificació de tutor/a de 6è

També per avançar en la distribució equitativa de l’alumnat s’han aprovat nous criteris per a l’assignació de la matrícula viva durant el curs escolar. Així, l’alumnat que arriba durant el curs no s’assignarà en funció de les vacants disponibles en els centres sinó que la distribució es farà de manera equitativa a partir de la determinació de cada zona, per evitar que tots els alumnes nouvinguts s'escolaritzin en els mateixos centres.

Paral•lelament a la distribució equitativa de l'alumnat també es poden portar a terme altre mesures com el tancament de línies o grups per manca d'oferta o revertir situacions de segregació. El Pla de xoc, a més, consolidarà un sistema menys burocràtic on els alumnes en situacions de vulnerabilitat disposaran de les següents prestacions:

• Plaça de reserva
• Exempció de pagament de quotes per a l'escolarització, tant en centres públics com en concertats
• Gratuïtat en el servei de menjador
• Gratuïtat en activitats extraescolar esportives
• Gratuïtat en activitats d'estiu
• Garantia de plaça en centres oberts

Es garanteix de forma directa aquestes prestacions a l'alumnat en que els serveis socials hagi detectat anteriorment la seva situació de vulnerabilitat. Això significarà que els Equips d'Atenció Psicopedagògica (EAP) no s'hauran de focalitzar en la detecció de les situacions de vulnerabilitat i sí en l'atenció i el seu pla de treball, orientant als professionals en el suport necessari per atendre a l'alumnat.

S'activen i es reforcen les comissions socials dels centres, que són el punt de trobada entre els professionals dels EAP i dels Serveis Socials, on es fa el seguiment de l'alumnat. La recerca de l'èxit educatiu porta implícita una aposta per la prevenció de l'abandonament prematur, i per això es treballa amb programes que ajuden a garantir aquest objectiu, com són per exemple l'Èxit, l'Èxit Anglès o l'Èxit Estiu, el programa Enginy, els Instituts a Temps Complet, o el seguit de programes de diversificació curricular.