Juan Carlos Tedesco inaugura el curs escolar a l’escola Pere Vila amb una lliçó sobre el sentit d’educar

En un ambient de conversa distesa, sota els antics encavallats de fusta de la sala d’actes de l’escola Pere Vila, la directora del centre Isabel Nadal, ha presentat al ponent i ha agraït la presència a tots els presents destacant la inspecció educativa i els tècnics i tècniques dels serveis educatius, del districte i del Consorci d’educació de Barcelona.

La dedicació de Juan Carlos Tedesco com a professor universitari i la seva participació activa en polítiques educatives tant des d’organismes internacionals com la UNESCO, com ocupant alts càrrecs al govern de l’Argentina (on va ser ministre d’educació els anys 2007 a 2009) li han permès una mirada global dels reptes de la societat actual i una gran clarividència a l’hora de formular les qüestions que sacsegen l’educació avui.

Parteix del fet que les transformacions que s’han viscut aquest segle XXI tenen la magnitud dels grans canvis d’època de la història de la humanitat, ja que les crisis han estat en tots els àmbits: l’econòmic i productiu, el social i cultural i el personal i relacional. Ens movem amb nous paradigmes que fan que l’escola, igual que la resta d’institucions socialitzadores, s’hagi de replantejar el seu paper.

La cultura ja no és patrimoni d’uns quants que tenen el deure de transmetre-la, ni el mercat de treball requereix d’uns recursos humans tradicionals, ni tenim la mateixa relació amb el temps i amb l’espai. El passat s’associa amb allò obsolet, i el futur s’associa amb la incertesa i l’amenaça de catàstrofes de tota mena. Ens movem en la cultura del present, del curt termini. Tot plegat comporta un gran dèficit de sentit de l’educació. Mestres, per a què eduquem? Ni per a formar mà d’obra, ni per a transmetre cultura. Aquest fet complica tremendament la tasca dels educadors que es queden desarmats: ni capten l’interès dels alumnes per la transmissió del patrimoni cultural del passat, ni troben que tingui massa sentit preparar-los pel futur que veuen incert.

Com a resposta, Juan Carlos Tedesco assenyala que la idea de justícia apareix cada vegada amb més força i amb ella la necessitat de formar ciutadans per a societats més justes. Tots els moviments socials emergents, que des de la primavera han estat molts al llarg del planeta, estan en aquesta línia.

L’educació és la base de la justícia social

Per incloure’s socialment cal estar educat. Per ser ciutadà de ple dret i accedir al mercat laboral cal estar alfabetitzat en tres aspectes fonamentals: el llenguatge, la tecnologia digital i la cultura científica. Sense això no es pot participar de cap dels debats que té plantejada la societat avui.

Aquesta missió pot tornar a posar a l’educació al centre de la societat, igual que al segle XIX els mestres van ser els portadors del missatge de la modernitat, ara l’educació ha de donar les claus d’accés i alhora ha de generar valors d’adhesió al concepte de justícia social. De totes maneres, Tedesco recorda que per a generar aquesta cultura de la justícia cal ser molt exigents en la preparació dels alumnes tant èticament com a nivell cognitiu.

Per acabar el seu discurs, el professor Tedesco recupera les dues idees bàsiques de l’informe Delors: a) aprendre a aprendre i b) aprendre a viure junts. Si bé l’aprendre a aprendre comporta desafiaments d’ordre cognitiu, per aprendre a viure junts cal mobilitzar la dimensió emocional i ètica dels alumnes posant-los en contacte amb altres realitats.

En sortir s’ha fet una gran foto de família amb tots els assistents que mostraven el seu agraïment per les paraules esperançadores del ponent, que els havia fet recuperar el per a que de l’ofici de mestre.