El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) duu a terme actualment un programa d’actuació en pintures i revestiments per al període 2017-2026, amb un abast del 82 % de les escoles i el 18 % de les escoles bressol municipals. Aquest any 2017 s’ha actuat sobre les escoles que feia més temps que no es pintaven.
El programa té dos objectius principals. El primer és renovar i dignificar els edificis escolars a través d’actuacions que milloren sensiblement la qualitat dels espais i la percepció que en té la comunitat educativa, sota criteris qualitatius establerts i desenvolupats per professionals, i consensuats entre el CEB i els equips de mestres i l’AFA. El segon és implantar criteris generals d’actuació en les obres de pintura que es duen a terme a les escoles, per tal d’establir els paràmetres concrets que cal respectar a tots els centres en què es decideix fer-les. D’aquesta manera, qualsevol actuació posterior haurà de seguir les pautes establertes per aquest programa.
Amb actuacions sobre les superfícies dels centres escolars mitjançant projectes de renovació cromàtica, s’assoleixen canvis espacials qualitativament importants, amb un baix impacte sobre el funcionament quotidià dels centres i amb una alta optimització dels recursos econòmics.
L’estat en què es troben les envolupants dels espais educatius, principalment paraments verticals, sostres i fusteries, repercuteix directament en la percepció, l’experiència i els estats d’ànim dels seus usuaris. Els materials, les textures, el color i la incidència de la llum natural i artificial sobre els paraments determinen la nostra comprensió dels espais i la nostra sensació de confort.
És important destacar que, per millorar els espais educatius, les actuacions dutes a terme pel programa han defugit expressament la lectura simple dels colors associats als espais dedicats als nens. Els infants, com els adults, mereixen espais sense estridències cromàtiques agressives i estereotips de falsa aparença lúdica.
Les actuacions aconsegueixen que els centres escolars adquireixin la màxima qualitat espacial possible i la mantinguin en el futur.
El projecte per a cada escola s’ha elaborat considerant criteris comuns: l’edifici és un únic àmbit d’actuació coherent i homogeni; cal aconseguir la màxima amplitud, serenitat i lluminositat; cal fer prevaler la pacificació visual davant la contaminació cromàtica; el color es pot concentrar en els detalls, i també pot ajudar a dinamitzar i renovar edificis que necessiten un increment de la qualitat espacial.
Per aconseguir la màxima amplitud, serenitat i lluminositat, es concreten pautes que permeten entendre el codi de relació entre els espais i els colors emprats per dinamitzar i renovar edificis, especialment els més deteriorats formalment.
Les gammes cromàtiques més adequades en cada cas i els criteris d’aplicació s’estableixen considerant les preexistències inamovibles i les que es poden modificar. Les primeres són invariables i, per tant, s’han introduït com a base cromàtica en els projectes. Formen part d’aquesta base, entre d’altres, paviments, tancaments d’alumini i revestiments ceràmics o petris.
A partir d’aquesta base, s’ha construït la nova gamma de color, respectant les actuacions cromàtiques prèvies, amb un caràcter global i harmònic, i potenciant la pacificació visual amb la utilització de colors clars i lluminosos, davant la contaminació cromàtica.
La utilització del color ha seguit el principi de pacificació, defugint les interpretacions errònies dels espais escolars que estableixen codis estridents específics per als infants. S’han buscat gammes càlides, domèstiques i tranquil·les que aportin confort i benestar.
Els accents de color i de forma es reserven per a l’escala del detall i per a les situacions en què els espais tenen poca qualitat espacial. A través del color en el detall, s’introdueix vibració i es fomenta la imaginació dels infants, sense atabalar-los, amb variacions de la base cromàtica dosificades, alegres i coherents, que fomentin la creativitat, el benestar i la disposició per aprendre.
El CEB gestiona edificis amb característiques molt diferents. Aquest patrimoni no es pot catalogar sota un únic patró, i per això les propostes respecten les singularitats de cada base arquitectònica. Així, introdueixen variacions formals que revitalitzen i renoven tots els espais, especialment i amb contundència els més deteriorats, per ajudar a millorar la percepció que en tenen els seus usuaris. Les aplicacions formals del color han constituït una estratègia per a la millora substancial dels casos més crítics.