Gairebé tothom té el record d’una persona —i si es té sort, de més d’una— que va il·luminar la seva infància i, sense la qual, tenim la impressió que no seríem qui hem arribat a ser. No parlo de les persones més previsibles, de la mare i el pare,
No hi ha cap altra manera de dirigir un projecte que no sigui estant a peu d’obra. Aquesta actitud fa detectar si les persones que t’acompanyen necessiten més ajut, més recursos, més estima, més guia.
La democràcia, com totes les realitats bàsiques de la vida, s’educa sobretot per la via del contagi, pel camí de la vivència, per la reiteració de les seves bones pràctiques -que inclouen, naturalment, la bona reflexió i el constant diàleg-.
Què és un infant? Sembla que aquesta pregunta hauria de ser fàcil de respondre, però no estic segur que realment ho sigui. I m’hi han fet pensar d’una manera especial els actes commemoratius del vintè aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant.
Com moltes altres feines, la de mestre també ha canviat al llarg del anys, i en els més recents ho ha fet de manera accelerada. Qualsevol mirada retrospectiva a la professió
El gran repte de la comunitat educativa és saber com educar en la complexitat d’un món globalitzat i acceleradament canviant.
El dimarts 11 de maig del 2010 vaig tenir l’oportunitat d’escoltar el professor Daniel Innerarity, en el marc del cicle Debats d’Educació que la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya organitzen periòdicament.
Des de la seva perspectiva de filòsof, i amb el suggeridor títol d’Incertesa i creativitat. Educar per a la societat del coneixement, el professor Innerarity va plantejar la seva visió respecte al que hauria d’aconseguir una bona formació.
1 comentari
Flaixos – CEBUn any més la convocatòria del Premi Professor Jordi Sabater Pi, organitzat per la càtedra «El cervell social» de la UAB, amb la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona i del Parc Zoològic de Barcelona, ha propiciat un seguit d’activitats a l’entorn dels primats.
3 comentaris
Carregant ...